La importància de l’estudi masculí. Quines proves podem fer?
En l’estudi de la parella amb problemes de reproducció assistida, tan important és l’estudi del factor femení com del masculí.
En el cas del factor masculí el seminograma és la prova bàsica essencial per poder fer un primer diagnòstic alhora d’abordar el problema. Cal remarcar però, que avui en dia existeixen altres tipus de proves que complementen aquest estudi i que ens donen molta més informació, i molt important, alhora de prendre una decisió del tractament a seguir o de com afrontar el problema.
Algunes d’aquestes proves són:
- El REM o (Recompte d’espermatozous mòbils): En aquesta prova el que fem, és tractar la mostra tal i com si féssim una inseminació, a fi d’eliminar tots aquells espermatozous que no són mòbils o que tenen mobilitat reduïda per valorar com es recupera aquesta i decidir així si el millor tractament a seguir es una Inseminació o una Fecundació in-vitro.
- Fragmentació d’ADN espermàtic: És un prova senzilla que ens permet determinar si els espermatozous de la mostra presenten petits trencaments en la cadena d’ADN, ja siguin (trencaments
de cadena doble o simple), que en moltes ocasions poden ser responsables de mala evolució o qualitat embrionària, avortaments de repetició, errors en la implantació…Conèixer aquesta informació, ens permet determinar si podem donar alguna medicació al pacient (antioxidants) mesos abans d’iniciar la tècnica de reproducció en qüestió o en casos més complexes saber com abordar el futur tractament de reproducció, aplicant tècniques addicionals al processament de la mostra. - FISH d’espermatozous: Es un estudi genètic que es realitza directament a l’espermatozou per analitzar la seva dotació cromosòmica i veure si la presència d’Aneuploidies (còpies de mes o de menys de cromosomes) es troba fora dels valors considerats normals. Aquesta alteració pot ocasionar problemes reproductius importants com avortaments, errors en la implantació o fins i tot el naixement d’un nen malalt. Aquest estudi és altament recomanable quan es dona qualsevol dels antecedents anteriors o també quan en el seminograma s’observa un percentatge alt d’espermatozous morfològicament alterats.Tot i que en aquest cas no existeix tractament farmacològic, saber de la presència d’aquesta alteració, ens permet arribar a la conclusió, que el millor tractament a seguir és una FIV amb Diagnòstic genètic dels embrions.
- Microdeleccions del Cromosoma Y: Aquest estudi el sol·licitem en casos d’ologizoospèrmia severa (baix recompte d’espermatozous) o azoospèrmia (absència d’espermatozous). En aquesta alteració falten petits trossos del cromosoma Y, responsables del procés de formació dels espermatozous (espermatogènesi). En cas de presentar-se l’alteració, i depenent del grau d’afectació del pacient, cal fer consell genètic a fi d’informar de les implicacions d’aquesta alteració (que poden transmetre’s a la descendència) i poder així decidir el millor tractament a seguir.Alteracions en qualsevol d’aquests nivells, tenen solució o tractament, per això és altament recomanable fer una correcta anamnesi i diagnòstic del pacient previ inici al tractament.
