• La microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozous (ICSI)

    La microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozous (ICSI)

    Tot i el gran avenç que han suposat les tècniques de reproducció humana en el camp de la salut reproductiva, molts tipus d’infertilitat no han pogut ser solucionats fins a l’aparició de la microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozous (ICSI).

    La ICSI com a tal no és un tractament de fertilitat sinó una tècnica complementària a la Fecundació in-vitro que ens permet posar solució a problemes d’infertilitat, majoritàriament d’origen masculí de tipus moderat o sever tals com:

    – Oligozoospèrmia (mostres d’esperma amb baix recompte d’espermatozous)
    – Teratozoospèrmia (mostres d’esperma amb morfologia alterada)
    – Astenozoospèrmia (mostres d’esperma amb mobilitat reduïda)
    – Qualsevol combinació dels paràmetres anteriors
    – Pacients que presenten absència total d’espermatozous en l’ejaculat (Azoospèrmia)
    – Infertilitat per “error” de fecundació (tractaments previs de FIV amb absència d’embrions per no reconeixement entre òvul i espermatozou)
    – Altres

    La metodologia d’aquesta tècnica no té cap repercussió extra per als pacients, ja que el tractament, com hem dit anteriorment, és el mateix que en el cas d’una Fecundació in vitro. L’única diferència està en el procediment emprat al laboratori per aconseguir la fecundació dels òvuls.

    La pacient és sotmesa a una estimulació hormonal per provocar un desenvolupament fol·licular múltiple. Un cop els fol·licles madurs, a quiròfan es duu a terme l’extracció dels oòcits (punció fol·licular), que posteriorment seran recuperats al laboratori.

    El mateix dia, els pacients han de portar una mostra d’esperma al centre que serà tractada seguint el protocol que ens permeti recuperar el màxim nombre d’espermatozous possibles.

    En cas de pacients amb Azoospèrmia (absència d’espermatozous en l’ejaculat), els espermatozous s’obtenen directament de l’interior del testicle mitjançant la realització d’una biòpsia testicular (petita intervenció practicada ambulatòriament amb anestèsia local).

    Un cop tenim els òvuls i espermatozous preparats, es procedeix a realitzar la ICSI. Per a la realització d’aquesta tècnica és necessari la utilització d’un microscopi invertit que ens permet augmentar la imatge dels espermatozous 400 vegades la seva mida normal. D’aquesta manera som capaços de seleccionar un únic espermatozous per cada òvul que presenti les millors característiques pel que fa a morfologia i mobilitat.

    El microscopi consta d’un sistema de micromanipulació molt precís, en el qual s’hi adapten dues pipetes, una d’elles (pipeta holding) ens serveix per subjectar l’òvul candidat a ser microinjectat, i l’altra (agulla de ICSI) ens serveix per immobilitzar i posteriorment capturar l’espermatozou escollit.

    Un cop tenim els dos elements indispensables en aquest procés (òvul i espermatozou), es procedeix a punxar l’òvul amb la pipeta de ICSI per tal d’introduir l’espermatozou al seu interior i aconseguir així la fecundació d’aquest, que serà verificada al cap de 18 hores aproximadament.

    Al cap de dos tres dies de la microinjeció (depèn de cada centre), es transfereixen els millors embrions de la cohort obtinguda a l’úter de la pacient.

    Aquest tècnica, tot i l’acurat procés d’aprenentatge que requereix, s’aplica actualment a la majoria de centres de reproducció assistida, ja que amb aquesta es dóna l’opció a pacients que fins fa poc només podien optar a utilitzar esperma de donant a tenir fills genèticament propis, ja que per molt sever que sigui el factor d’infertilitat masculí, tan sols ens fa falta un espermatozou per aconseguir un embrió viable capaç de donar lloc a un embaràs.

    Deixa un comentari →

Deixa un comentari

Cancel reply