Tractament hormonal

En el cas de la Fecundació in Vitro, el tractament comença amb l’administració exògena d’hormones que provocaran un desenvolupament fol·licular múltiple (desenvolupament dels òvuls) en els ovaris, en lloc d’un únic com passa en els cicles naturals o en la majoria de casos d’inseminació.

L’inici del tractament depèn del cicle menstrual i a la vegada del protocol a seguir, el qual pot ser de dos tipus: llarg o curt.

Els criteris en els quals ens basem per escollir el tipus de procediment són: l’edat de la pacient, la resposta a l’estimulació ovàrica, el pes, etc.

Monitorització i seguiment de la pacient

Un cop iniciat el tractament hormonal, es realitzen ecografies periòdiques amb la finalitat de controlar el creixement fol·licular i la correcta evolució de la pacient. La dosi de medicació administrada podrà ser modificada segons què s’observi durant les ecografies i en funció dels nivells d’estradiol de la pacient (obtinguts mitjançant analítica de sang).

Durant el tractament, la parella de la pacient ens haurà de portar una mostra d’esperma, que serà analitzada i congelada, amb la finalitat de valorar-ne la seva qualitat i prevenir possibles problemes en la recollida de la mateixa el dia de l’extracció dels òvuls. Si és dóna el cas, utilitzaríem la mostra congelada.

El tractament pot durar aproximadament entre 10 i 15 dies, depenent de l’edat de la pacient, la correcta resposta a la medicació, la durada dels cicles, etc.

Procés d'extracció d'òvuls o punció fol·licular

Un cop la pacient està preparada, es realitza la punció fol·licular.

Aquesta petita intervenció que dura 10-15 minuts, es realitza a quiròfan, sota sedació, amb la finalitat d’obtenir els òvuls de la pacient. Es programa amb dos dies d’antelació, un cop comprovat mitjançant ecografia i nivells d’estradiol que els fol·licles tenen la mida i maduresa apropiada.

El mateix dia de la punció, el pacient ens portarà de nou una mostra d’esperma que serà utilitzada per a la fecundació dels òvuls.

Laboratori de fecundació in vitro

Els tubs obtinguts mitjançant aspiració durant la punció, són traslladats al laboratori per tal de recuperar els oòcits i valorar-ne la qualitat i maduresa que tenen.

Un cop identificats, són deixats en cultiu fins el moment de la fecundació (unió òvul-espermatozou).

Finalitzat el tractament de la mostra de semen, aquesta és analitzada, i en funció del recompte espermàtic obtingut així com d’altres criteris clínics, es determina quina tècnica serà utilitzada per a la inseminació dels oòcits, FIV (Fecundació in Vitro convencional) o bé ICSI (microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozous).

Els tres dies següents post punció fol·licular, es realitza el seguiment dels embrions per tal de valorar quants s’han fecundat correctament i quina qualitat tenen:
– Dia +1: S’observa si hi ha hagut fecundació
– Dia +2: S’observa divisió cel·lular i presència o absència d’anomalies.
– Dia +3: S’observa evolució embrionària i es selecciona els millors candidats per a la transferència.

Transferència d'embrions

Els embrions poden ser transferits a la pacient en dia +2 o +3 (i fins a +5 depenent de la quantitat i qualitat dels mateixos, de l’estat en què es trobi la pacient…).

La transferència és una tècnica senzilla i no dolorosa, per aquest motiu es pot realitzar sense sedació.

Quinze dies després de la transferència d’embrions es comprova via sanguínia si s’ha produït l’embaràs (mitjançant l’anàlisi dels valors de l’hCG).

En cas afirmatiu, al cap de dues setmanes es farà un control ecogràfic, on es valorarà la presència de sac gestacional embriocàrdio-positiu, situació en la qual quedarà confirmat.

Indicacions

Les principals indicacions per a la realització d’una Fecundació in Vitro són:

1) Factor femení (patologia tubàrica, endometriosi, edat de la pacient…)
2) Factor masculí (ja sigui poc sever o molt greu)
3) “Fracàs“ en cicles previs de IAC/IAD
4) Infertilitat d’origen desconegut